Ajuntament de Benassal

Història

El poblament del territori és antic. Trobem jaciments que van des del Paleolític fins l'època islàmica, com ho demostren les pintures rupestres del Racó del Nando, les restes ibèriques del Castell de Corbó i del Castell d'Asens del Bovalar, forns de fundició al Mas de Forés, alqueries islàmiques, etc. De fet, la intensitat de la islamització ha donat peu a la pervivència d'una gran quantitat de topònims. El propi nom de Benassal (etimològicament significa “fill d'Alà”, tot i que altres interpretacions afirmen que significa “el fill del meler”) ho demostra.

Amb la conquesta de Jaume I, Benassal serà cedida a Blasc d'Alagó el qual atorgaria el tres de gener de 1239 carta de població a favor del cavaller d'Aitona, Berenguer de Carratalà.

El nou municipi cristià, creat a partir de l'Església i del castell de La Mola, s'expandirà després de la breu etapa dels templaris (1303-1319). Posteriorment, al 1320, es fortificà sota el domini de l'ordre de Montesa, i romandrà fins a 1560, any en què la vila s'incorporà a la corona reial.

La Tinença de Culla, de la qual formava part Benassal, s'organitzà com a comanda independent i autónoma. A principis del segle XVI, Benassal rebia el títol de vila murada i s'organitza com a comada separada de Culla. Tanmateix, en aquest segle Benassal anirà recuperant-se de la minva poblacional del segle XIV i XV i es desenvoluparan la ramaderia i les manufactures de llana.

Al segle XVIII, la Guerra de Successió deixà seqüeles importants tant al País Valencià com a Benassal. El suport donat als borbons en Benassal no reportà sino espolis i desencants.
No obstant, al llarg del segle XVIII el creixement demogràfic i la prosperitat econòmica continuaren el ritme anterior.

Aquest augment de Benassal (dos mil habitants a principis de segle XIX) no serà frenat pel saqueig de les tropes franceses el 1811 en la Guerra del Francés , ni tampoc les Guerres Carlines foren entrebanc.

El creixement estigué basat principalment en l'agricultura, la ramaderia, les manufactures téxtils, el comerç i un incipient turisme. Els masos arriben als 150 el 1877 i Benassal s'aproxima a finals del segle XIX als 3000 habitants, la seua més alta població. A més, La Font d'en Segures esdevé referent i un nucli turístic molt important.

Durant el segle XX, la guerra civil i l'emigració seran dos fets cabdals. Aquesta darrera, mitjançant un degoteig constant, reduirà la població de Benassal a la meitat. Tanmateix, la consolidació de la Font d'en Segures com a referent turístic i de salut garantirà una activitat turística important per l'economia del municipi.

Dl Dm Dx Dj Dv Ds Dg
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
 

Formulari de cerca

 

Site developed with Drupal